divendres, 12 de desembre del 2014
ELS ORÍGENS LINGÜÍSTICS
Mots patrimonials i cultismes
Com tots sabem el català prové del llatí.
Es diferencien dos grans grups de mots:
*Mots patrimonials o populars: provenen de paraules llatines que han evolucionat fins convertir-se en paraules catalanes. Constitueixen la característica pròpia de la nostra llengua i la fa diferent de les altres llengües romàniques.
*Cultismes o mots manllevats: del llatí culte que, sobretot a partit de l'edat mitjana es van introduïr en la llengua catalana per omplir buits lèxics. Aquests cultismes han estat adaptats al català sense canvis fonètics o amb simples alteracions per evitar que semblin mots estrangers.
Existeixen els semicultismes, on hi ha una evolució fonètica parcial.
També podem trobar els al·lòtrops o doblets, que provenen d'una mateixa arrel llatina i surten un mot patrimonial i un cultisme.
EXEMPLES:
canonicu(m)=> canonge (mot patrimonial)=> canònic (cultisme)
oculum(m)=> ull (mot patrimonial)=> oculista (cultisme)
espiscopu(m)=> bisbe (mot patrimonial)=> episcopat (cultisme)
collocare=>colgar (mot patrimonial)=> col·locar (cultisme)
annuu(m)=> anyal (mot patrimonial) => anual (cultisme)
copula(m)=>cobla(mot patrimonial) => còpula(cultisme)
dimecres, 19 de novembre del 2014
dimarts, 18 de novembre del 2014
divendres, 10 d’octubre del 2014
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Al segle XV, el famós cavaller Tirant rep l'encàrrec de l'Emperador de Bizanci perquè l'alliberi de l'assetjament que els turcs estan infringint a la ciutat de Constantinoble. Tirant no defrauda les esperança que han dipositat en ell. Els seus homes són un transsumpte dels feroços almogàvers i ell, un astut estrateg que no -te'm la superioritat numèrica dels turcs. Sap vèncer i venç, no sols al camp de batalla, sinó també en l'amor, després de superar l'oposició de Carmesina, presumible i única hereva de l'Imperi Turc. Mentrestant, Muhammad III, el Gran Soldán dels turcs, home jove i atractiu, intenta cercar la pau amb l'imperi mitjançant la unió matrimonial amb Carmesina i evitar així un enfrontament al camp de batalla amb Tirant.
Títol original: Tirant lo Blanc
Gènere: Drama | Aventures | Històrica
Director: Vicente Aranda
Durada: 127 min.
Guió: Vicente Aranda (Novel·la: Joanot Martorell)
Producció: Coproducción España-GB; Carolina Films S.L. / DeAplaneta P.C. S.L. / Future Film
Música: José Nieto
Fotografia: José Luis Alcaine
Intèrprets: Caspar Zafer, Victoria Abril, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Esther Nubiola, Rafael Amargo, Giancarlo Giannini, Jane Asher, Charlie Cox, Sid Mitchell, Jay Benedict
Categoria
Cine y animación
Llicència
Llicència Atribució de Creative Commons (reutilizació permesa)
El "xist" de la unitat dos
Un alumne pregunta a un professor:
- Quant pesa la terra?
El professor, que no sabia la resposta va evitar de respondre:
- La teva pregunta és molt interessant - li va dir -.
A veure qui de vosaltres la pot contestar demà.
Aquella nit va buscar en tots els llibres fins que va
obtenir la dada. L'endemà va preguntar si algú sabia
la resposta. Com que ningú no va respondre, va donar la xifra exacta.
Aleshores el mateix alumne va saltar:
- Amb gent o sense gent?
divendres, 26 de setembre del 2014
dimecres, 3 de setembre del 2014
Literatura medieval: l'engendrament i el naixement de Jaume I
Aquest rei en Pere d'Aragó fou molt noble rei, i bon
cavaller i valent d'armes, i era senyor de tot Carcassès i de Bederès fins a
Montpeller, i marquès de Provença.
S'esdevingué que a Montpeller hi havia una dona que es
deia dona Maria, que era dona de Montpeller, i era filla d'en Guillem de
Montpeller i de la filla de l'emperador de Costantinoble. El pare i la mare eren morts,
i era sense marit, però ja havia tingut marit. Els rics homes de Montpeller celebraren el seu
consell, i digueren que bo seria que donassen marit a la dona. I es pensaren
que bo seria que en parlassen al rei en Pere d'Aragó, que era veí seu i que
confinava amb ells, i, si ell la volia prendre, més valia que la tingués ell, i
seria major honor d'ells.
D'aquí avant aparellaren els seus missatgers i els
trameteren al rei, i parlaren amb ell, i li donaren a entendre que Montpeller
era noble lloc i que era en el cap de son regne, i que aquí podria tenir
frontera als seus enemics. El rei va entendre les seues paraules i li abellí
Montpeller, i prengué la dona per muller. I, quan vingué a poc de temps, ell
deixà la dona, que no volgué ésser amb ella ni volgué venir enlloc on ella fos,
que es penedí perquè l'havia presa com a muller. Que ell era un dels més altius
reis del món, i digué que molt s'era baixat en ella, com per sol Montpeller
havia presa dona que no era filla de rei. Però aquesta dona era de molt bona
vida i honesta, i agradable a Déu i al segle.
S'esdevingué que el rei estigué grans temps que no fou
amb la dona. I, quan vingué a cap d'un gran temps, el rei era en un castell
molt prop de Montpeller, i aquí amava una dona noble molt bella, i féu tant que
la tingué per amiga. I en aquell castell ell se la feia venir per un seu
majordom que era de Montpeller, que era el seu home de confiança en aquestes
coses, tot i que era home bo i lleial.
Madona na Maria de Montpeller sabé això, i trameté
missatge a aquell majordom del rei, que era vassall seu, i vingué davant ella.
-Amic -digué la dona, muller del rei-, vós siau ben
vingut. Jo us he fet venir a mi perquè vós sou mon home naturalment, i conec
que sou home lleial i bo, i aquell en qui hom se pot fiar. Jo em vull confiar
amb vós, i us pregue, que d'això que jo us diré, que vós m'hi ajudeu. Vós sabeu bé que el rei és mon marit i no vol ésser amb mi, de
què jo sóc molt descontenta, no per altra cosa sinó per això que d'ell ni de mi
no ha eixit infant qui fos hereu de Montpeller. Ara, jo sé que el rei té un
afer amb una dona, i que se la fa venir en un castell, i vós sou el seu home de
confiança. Per què jo us pregue, que quan vós li hagueu de portar la dona, que
vingueu a mi i, tot privadament, que em poseu en la cambra en lloc d'ella, i jo
em gitaré en el seu llit. I feu-ho de tal manera que no hi haja llum, i digueu
al rei que la dona no ho vol, per tal que no siga coneguda. I jo tinc fe en Déu
que en aquella nit engendrarem tal infant de què serà gran bé i gran honor a
tot son regne.
-Madona -digué el ric home-, jo estic disposat a fer
tot el que vós em maneu, i majorment coses que siguen honor i profit de vós. I
sapigueu, que això que vós m'haveu dit, que jo ho portaré a acabament, però
tinc molta por de provocar la ira del rei.
-Amic -digué la dona-, no us cal témer, que jo ho faré
de tal manera que obtindreu més de bé i d'honor del que mai no heu tingut.
-Madona -digué el ric home-, gran mercès! I sapigueu
que jo faré tot això que vós maneu, i, puix així és, no ho tardem més. Ara
aparelleu-vos, que el rei ha establert que al vespre li porte aquella dona que
vós sabeu, i jo vindré a vós, i d’amagat us portaré al castell i us ficaré en
la cambra.
-Amic -digué la dona-, bé em plau això que dieu. Ara,
doncs, aneu-vos-en i penseu en el vostre afer, i al vespre veniu a mi.
El ric home pres comiat de la dona i se n'anà. I, quan
vingué al vespre, el rei parlà amb ell i li digué que li portés aquella dona,
amb qui havia establert que aquella nit fos amb ell.
El ric home anà a la dona, i la portà amb una donzella
solament i amb dos cavallers, i la ficà en la cambra del rei, i aquí ell la
deixà. I la dona es despullà, i es ficà en el llit del rei i féu apagar tots
els llums.
Quan el rei hagué sopat i tots els cavallers se'n
foren anats, el rei se n'entrà en una cambra que era prop d'aquella on ell
dormia, i aquí ell es despullà i es descalçà, i després, abrigat amb son
mantell, en camisa, ell se n'entrà en aquella cambra on la dona sa muller
estava gitada. I el rei es gità en el llit amb ella, sense llum que no hi
hagué. I el rei es pensà que fos aquella altra dona amb qui havia establert que
vingués a ell.
Veus que el rei menà son solaç amb la dona sa muller,
i ella no parlà gaire, per tal que no la reconegués fins que hagué jagut amb
ella. I, en aquella
vegada, l'emprenyà d'un fill. La dona era molt sàvia i certa, i immediatament
conegué que era prenys i es descobrí al rei.
-Senyor -digué ella-, us pregue que no us siga greu,
si aquesta nit vos he robada, que certament no ho he fet per cap malvestat ni
per cap malvat desig que jo tingués, sinó per tal que de vós i de mi eixís
fruit qui plagués a Déu i qui fos hereu de vostre regne. I sapigueu per veritat
que, segons que jo crec, que jo he quedada prenys en aquesta hora. I feu
escriure la nit i l'hora, que així ho trobareu.
Quan el rei va entendre que la dona era sa muller, es
va quedar molt sorprès, però no ho féu veure, i va dir belles paraules a la
dona fins al matí. I, al matí, es llevaren i estigueren ensems aquell dia, i
després el rei cavalcà i se n'anà en Catalunya. I la dona engruixà, i estigué
tant en aquell castell fins que parí i tingué un fill, i es va dir Jaume.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)