ELS ORÍGENS LINGÜÍSTICS

Mots patrimonials i cultismes Com tots sabem el català prové del llatí. Es diferencien dos grans grups de mots: *Mots patrimonials o populars: provenen de paraules llatines que han evolucionat fins convertir-se en paraules catalanes. Constitueixen la característica pròpia de la nostra llengua i la fa diferent de les altres llengües romàniques. *Cultismes o mots manllevats: del llatí culte que, sobretot a partit de l'edat mitjana es van introduïr en la llengua catalana per omplir buits lèxics. Aquests cultismes han estat adaptats al català sense canvis fonètics o amb simples alteracions per evitar que semblin mots estrangers. Existeixen els semicultismes, on hi ha una evolució fonètica parcial. També podem trobar els al·lòtrops o doblets, que provenen d'una mateixa arrel llatina i surten un mot patrimonial i un cultisme. EXEMPLES: canonicu(m)=> canonge (mot patrimonial)=> canònic (cultisme) oculum(m)=> ull (mot patrimonial)=> oculista (cultisme) espiscopu(m)=> bisbe (mot patrimonial)=> episcopat (cultisme) collocare=>colgar (mot patrimonial)=> col·locar (cultisme) annuu(m)=> anyal (mot patrimonial) => anual (cultisme) copula(m)=>cobla(mot patrimonial) => còpula(cultisme)

TEMA 4